Hola, soc Hermi Cervera i Tomàs. Vaig nàixer el febrer de 1978 a Alfarb, un poble molt menudet de la Ribera Alta, banyat pel riu Magre i rodejat per muntanyes com la Colaita, el Besori o el barranc de la Falaguera, que conformen un indret en forma de vall de les més boniques arreu del nostre país.

​

La meua vida musical començà de ben menut ja que a la meua família sempre hi ha hagut músics i, també, perquè a un poble tant menut com el meu, tots els xiquets i les xiquetes passàvem per l'escola de música, en aquella època l'oferta cultural era prou escassa. Doncs, el meu camí comença ací, a l'escola Societat Protectora Musical la Lira d'Alfarb quan tenia 9 anys, on vaig aprendre sonar el bombardí durant 5 anys, fins l'any 1992 en el qual, vaig passar a formar part de la banda fins el 2002.

​

El meu viatge per la banda del poble va durar 10 anys, temps en què vaig fer amics i amigues que encara tinc i perduraran en el temps. Ací la banda és com una gran família capaç de crear vincles socials molt arrelats. Però tot s'acaba, i m’ho vaig haver de deixar... i no va ser per cansament o avorriment! va ser per que vaig conèixer una amiga allà per l'any 2000, ja veus qui m’ho anava a dir a mi, però, així va ser. A aquesta amiga li deien Dolçaina, i la vaig conèixer gràcies a un bon amic, Santi, que un dia em diu: «Xe, Hermi, que no ens apuntarem a ensenyar-nos a tocar la dolçaina?» Pensat i fet, telefonàrem a l’Ajuntament d’Algemesí, veges a on havia de ser, i ens passaren el contacte d’un tal Vicent Borràs, Faenes.

​

I en aquest punt, començà un altre viatge musical que encara dura, però ara de la mà de la Dolçaina. Aquest nou camí vaig començar a recórrer-lo a l'Escola Musical de Tabalet i Dolçaina de Algemesí l'any 2000 on vaig conèixer a Pau Puig que va ser el meu mestre de flabiol valencià i de dolçaina durant 5 cursos, també vaig fer classe amb Maria José Mompó durant 1 curs. Tots dos són "el meu pare i mare de la dolçaina", i gràcies a ells i als seus consells vaig poder optar a fer la prova d'accés per a majors de 18 anys al Conservatori Municipal de València José Iturbi, on vaig accedir el curs 2008/2009 en la nova i esperada modalitat de dolçaina, que per fi i desprès de molts anys de lluita ja era oficial al conservatori.

​

L'any 2008 vaig començar el curs al conservatori i vaig conèixer a Xavi Richart, gran docent, professional i mestre de dolçaina, amb qui vaig treballar colze a colze i dia a dia durant sis anys, en els quals, vaig intentar aprendre i absorbir-ne d'ell tota la seua l’experiència com a dolçainer, músic, investigador i persona.

​

Passats 6 cursos, l'any 2014 vaig acabar el grau professional de dolçaina al Conservatori José Iturbi, passant a ser mestre titulat de dolçaina. Tot seguit, i com encara no es podia estudiar el grau superior de dolçaina a casa nostra, vaig optar per realitzar la prova d’accés a la Universitat per majors de vint-i-cinc anys. En 2016 vaig accedir a la Universitat Internacional de la Rioja per cursar el Grau en Música, que vaig finalitzar l’any 2020. Després al any 2021, vaig realitzar i obtenir a la Universitat Internacional de València, el màster universitari de formació professorat d’educació secundaria obligatòria i batxillerat.

​

Durant tot aquest viatge de la mà de la dolçaina he passat per diferents escoles de música, grups musicals, colles de dolçaina i percussió, i actualment estic exercint de docent, cap d'estudis, etc., a: l’Escola Musical de Tabal i Dolçaina d’Algemesí (EMTiD) i a l’Escola de Dolçaina i Tabal “Honorat Gil” d’Alfarb.

​

Però com sempre dic, tots aquets títols, llocs, estances, etc... només són uns paperets o historial que ens indiquen els cursos realitzats, les qualificacions obtingudes en determinats centres, o allà per on hem passat, però realment allò més difícil d'aquest món musical, és mantenir-se durant el pas del temps a un nivell òptim i actualitzat, així que, d'ara endavant, aquesta és i serà la meua nova tasca i repte!

​

Gràcies a tot el professorat, alumnat i família, sou el meu motor i els que heu fet possible que arribés fins ací.